Explicació d'en Siger Sys Tem sobre el frè elèctric dels trens

Siger Sys Tem escrigué:L'us dels motores de corrent continua per a obtenir fre dinàmic/elèctric tenia les seves complicacions, ja que, igual que durant l'esforç de tracciò, es requereix un sistema que eviti la sobrecarrega. Els frens electric ofereixen una bona capacitat de retenciò i disminució de la velocitat dins uns marges. Però, aquest sistema de fre te un punt de parada infinit, a menys velocitat, menor es la capacitat de retenció dels motors, motiu pel qual, per sota de certa velocitat es indispensable l'us d'un fre mecànic, el fre pneumàtic.

En tot cas, els frens elèctrics son mes que necessaris, donat que ofereixen molt bona capacitat de retenció i disminució de la velocitat sense desgast mecànic, això supossa un gran estalvi en manteniment i una frenada mes suau.

Parlo des de la ignorància, però imagino que els cotxes de serie 300 requerien un canvi de sabates de fre molt sovint. Amb només un sistema de fre pneumàtic molt primitiu, tenien una capacitat de frenada molt limitada i m'atreveixo a dir que escasa per al pes d'aquells cotxes.

Les series 400 i 600 ja introduïen equips Brown Bovery amb un sistema que permetia reduir la velocitat del tren amb només fre elèctric. El motorista només havia d'accionar el robinet de fre pneumàtic durant els últims metres de frenada per acabar d'aturar el tren.

Les series 1000/1100 tenien ja un sistema electrònic que conjugava fre elèctric y electropneumàtic automàticament segons l'esforç de frenada demanat per el motorista, independentment de la càrrega del vehicle i el pendent. A mes, aquests cotxes ja equipaven un sistema d'antibloqueig de les rodes. Però encara tenint aquest sistema, era habitual escoltar els cops d'alguna roda al girar per culpa d'un pla originat durant el bloqueig momentani de la roda durant la frenada.

Les series 3000/4000 tecnològicament van donar un gran salt, en introduir el sistema Chopper per tracció i fre a mes del fre regeneratiu. L'us de sabates de fre o disc respon mes bé al que podia oferir cada fabricant en el seu moment.

Si be, sorprén bastant que els 3000, ja en 1986, vinguessin amb sabates de fre directes a la llanta, el sistema es eficient igualment, però té inconvenients, com el desgast excessiu que pot originar a les rodes, o els danys que poden tenir les sabates si les rodes tenen qualsevol imperfecció.